Passius ficticis

Algunes empreses intenten amagar els seus ingressos manipulant la comptabilitat, pensant que la Inspecció tributària no ho detectarà. Per exemple:

• Comptabilitzen l'entrada de fons procedent d'una venda com si fos un préstec rebut dels socis.
• O comptabilitzen una despesa i deixen el pagament pendent, imputant-lo a un proveïdor inexistent.
• Tots dos casos suposen mantenir al passiu uns deutes inexistents, que es mantenen en el temps i que distorsionen la comptabilitat i la imatge de l'empresa.

Aquestes pràctiques poden ser descobertes fàcilment per Hisenda (per exemple, perquè la Inspecció detecta que el marge brut obtingut per l'empresa és molt inferior al dels seus competidors o al declarat els anys anteriors, o perquè les despeses generals han augmentat sense que hi hagi una correlació en un augment d'ingressos).

Si Hisenda descobreix aquesta pràctica, l'única defensa passa per demostrar que els ingressos no declarats corresponen a exercicis ja prescrits (és a dir, exercicis que Hisenda ja no pot revisar). Però si això no és possible, les sancions aplicables seran molt importants.